Configuració de les targetes de xarxa de la MV

A continuació veuràs com fer una la configuració de targetes de xarxa de la Màquina Virtual smx-gw.

Sobre smx-gw: la màquina virtual és una distribució de  Linux (Debian 64-bit) sense User Interface.

Objectiu de la configuració:  
Amb una targeta virtual hem de ser capaços d’accedir a internet des de la màquina virtual. Amb l’altre, hem de ser capaços de fer que totes les màquines virtuals dels diferents pcs físics es vegin entre elles.

La targeta 1 de la MV haurà de configurar-se en mode DHCP perquè sigui l’encaminador de sortida a internet qui li proporcioni la IP, màscara i servidors DNS d’accés. La targeta virtual es configurarà a l’hipervisor en mode bridge perquè pugui accedir directament als recursos de la xarxa.

La targeta 2 de la MV s’haurà de configurar amb una IP estàtica, màscara i Gateway determinada a definir. La targeta virtual es configurarà a l’hipervisor en mode bridge perquè es pugui accedir directament als recursos de la xarxa.

Ara veuràs les passes que jo he seguit per aconseguir-ho.

Configuració de les targetes des de fora de la màquina virtual (MV)

La primera passa que vaig seguir va ser accedir a la configuració de la meva màquina virtual i dir-li que tingui 2 targetes de xarxa (Adaptador).

Cada una amb una direcció MAC lògica configurable que de ser necessari es pot canviar, però que de moment són: 08:00:27:2E:01:06 per la primera targeta i 08:00:27:63:CF:1A per la segona. La raó per la que la primera MAC acaba en 01:06 és a raó de la IP del meu PC a classe, concretament, l’últim octet. Recorden que són així perquè han de ser compostes per 12 dígits.

En accedir a la meva màquina virtual amb el meu usuari assignat, em vaig adonar que no tenia tots els permisos per fer la configuració de les targetes i havia d’entrar amb l’usuari root, que és el que sempre té més permisos a la màquina.

Però, no tenia la contrasenya d’aquest, així que la vaig haver de canviar i et mostraré com fer-ho si algun dia a ti també et passa el mateix.

Just després d’encendre la màquina, accedir fent ús de la tecla F12 a les opcions de la terminal “Advanced options for Debian GNU/Linux”, una vegada fet això, escollir sense pressionar enter la segona opció “Linux 5.10.0-10 amd64 (recovery mode)” i pressionar la tecla “E”.

Fent us de les fletxetes, ens col·locarem a la línia de codi que comença amb Linux i buscarem les paraules “ro single”.

Una vegada aquí, reemplacem ro single per rw init=/bin/bash. Una vegada introduït, pressionem CTRL + X per sortir i iniciar el mode d’usuari simple.

A aquest mode, introduïm la comanda “passwd” i digitem la nova contrasenya del root. MOLT IMPORTANT, NO OBLIDARSE. Fet això, reiniciem.

Amb tot això ja estaria, només ens hauríem de fer l’inici de sessió de nou amb l’usuari “root” i la nostra contrasenya nova.

La configuració la vaig fer accedint al fitxer corresponent per les interfaces de la xarxa (“/etc/network/interfaces”) utilitzant l’editor de text Vim. Tot això amb la comanda vim /etc/network/interfaces.

No recomano aquest editor de text per la seva complexitat i antiguitat per com és l’únic de moment en aquesta MV ho farem servir. Una vegada a l’arxiu, introduirem la següent línia de codi que explicaré a continuació.

  • auto eth0: Indica que la interfície de xarxa eth0 s’ha d’habilitar automàticament al sistema.
  • iface eth0 inet dhcp: Configura la interfície eth0 per obtenir una adreça IP dinàmica a través de DHCP.
  • auto eth1: Especifica que la interfície eth1 també s’ha d’habilitar automàticament.
  • iface eth1 inet static: Defineix que la configuració d’IP d’aquesta interfície serà estàtica.
  • address 10.0.100.254: Assigna l’adreça IP estàtica 10.0.100.254 a la interfície eth1.
  • netmask 255.255.255.0: Configura la màscara de xarxa, especificant que la xarxa té 256 adreces possibles.
  • gateway 10.0.100.1: Defineix la porta d’enllaç (gateway) per a aquesta interfície, que s’utilitza per accedir a altres xarxes.

Aquest fitxer configura dues interfícies de xarxa:

eth0 per obtenir una IP dinàmica via DHCP.

eth1 amb una IP estàtica (10.0.100.254), configurant una xarxa específica amb el gateway 10.0.100.1.

Finalment, per guardar aquesta configuració i sortir fem “Ctrl + C” i introduïm “wq”.

Finalment, amb la comanda ping i una IP aleatòria comprovem que ambdues targetes estan llestes per fer utilitzades, cada ascona pel seu compte i funció. Una targeta amb una IP fixa per la xarxa de mv i un altre amb protocol DHCP per poder accedir a internet, per altra banda.

Per complir aquest repte, només he fet servir l’eina d’IA Google Gemini, no molt recomanable tampoc. ChatGPT és millor. Gràcies per llegir.

Cookie Consent Banner by Real Cookie Banner